dijous, 5 de maig del 2011

Vendre gat per llebre


Aquí hi ha algú que s'hi està fent la barba d'or. Aquest era l'altre possible títol que havia pensat per aquesta crònica, ja que, per aquelles casualitats de la vida, he topat amb una gran estafa que s'està vivint avui en dia al Senegal. I m'agradaria saber si en altres països passa el mateix. Us ho explico tot seguit.

Abans però, per una millor comprensió del text, deixeu-me aclarir-vos quatre termes tècnics en la construcció. Com molts haureu vist, en una obra s'utilitza l'anomenat formigó armat, que és el formigó amb barres d'acer al seu interior per millorar-ne la resistència, dels quals se'n diu l'armadura. Aquestes barres poden ser de diferents diàmetres depenent de la magnitud de l'obra. En un edifici de dues plantes, per exemple, s'utilitzarien barres de diàmetre de 6mm, 8mm, 10mm i 12mm, generalment. I segons el diàmetre el pes de la barra varia, un fet molt important, ja que, l'acer es compra a pes. Així que no és el mateix comprar 100kg de Ø8mm, on tindràs 20 barres de 12m, que 100kg de Ø10mm, on tindràs 13 barres de 12m.

Us poso una foto de l'armadura d'un pilar per treure-us de dubtes.



Dit això, puc començar a explicar-vos la meva gran troballa. Ja fa uns dies, al principi de l'obra, vam fer una primera compra d'armadura. Justament, però, aquell cap de setmana l'Anna i jo ens trobàvem fora del poble. Així que, quan vam tornar al dilluns, vam veure ja les barres al magatzem. Ens van dir que havien comprat 100kg de Ø10mm i 50kg de Ø6mm. A cop d'ull costa de veure, però ja des del primer moment, li vaig comentar a l'Anna que allà em semblava que no hi havien 150kg d'acer. Així que, vaig decidir, per estar-ne tranquil, verificar-ne el pes. No és que fos una tasca massa fàcil. Imagineu-vos una balança de ganxo, com les que utilitzen a les carnisseries, però amb un ganxo a sota enlloc d'un plat, intentant pesar una barra d'uns 12 metres de llarg. Bé, doncs després de varis intents, fent diferents proves per comprovar-ne el resultat, la meva sorpresa va ser que tenia més bon ull del que em pensava. De 150kg que representava que havíem comprat, allà n'hi havia només uns 109kg. I és clar, de seguida et venen al cap les primeres hipòtesis del què haurà pogut passar. Des de que els companys amb qui treballem han robat 40kg de barres, a que el venedor on comprem al material és amic de l'associació amb qui treballem, i se li ha pagat més del compte per fer-li un favor. Des d'aquí vull demanar mil disculpes, amics, per aquests mals pensaments.

Després d'uns quants dies donant-hi voltes, un matí tot passejant-me per l'obra, em vaig aturar a mirar com estaven preparant les armadures. A Catalunya, i en general al món occidental, es compra l'armadura ja preparada i a l'obra només es col·loca per fer el formigó armat. Al Senegal, en la majoria de casos, es compren les barres d'acer de 12m i a la mateixa obra es tallen, es dobleguen i es lliguen per fer-ne les armadures. I per doblegar-les utilitzen com unes menes de claus angleses amb boca fixa. A casa nostra se'n diu grifa, però haig de reconèixer que en desconeixia totalment la seva existència. I al ser de boca fixa, se'n necessita una per cada diàmetre. Doncs tot fixant-me en aquest procés d'elaboració d'armadures, vaig adonar-me que a cada clau hi havia escrit un número i la paraula “ITALY”. El número feia referència al diàmetre pel que servia la clau i la paraula “ITALY”, com era de suposar i tal i com em van afirmar més endavant, feia referència al país d'importació del producte. La meva pregunta va ser formulada d'immediat: “Com podeu fer servir una clau del 8 per doblegar barres de 10mm?” Però resulta que la meva sorpresa va ser compartida amb els altres companys de feina, fins i tot pel cap d'obres que tenim contractat, qui feia temps que utilitzava aquestes eines i no s'havia parat mai a preguntar com es podia doblegar ferro de 10mm amb grifa del 8.

Us podeu imaginar quin era el problema que teníem entre mans, no? Havíem comprat ferro de diàmetre de 8mm enlloc de diàmetre de 10mm, però havíem pagat el preu de 100kg de 10mm, quan només teníem 65kg de 8mm. Econòmicament parlant, havíem pagat 17€ de més per cada “100kg”. Potser us semblarà poc, però en un país on el salari mitjà és d'uns 100€, la cosa canvia. I el mateix ens havia passat amb el ferro de 6mm, que no era de 6 sinó de 5mm.

A partir d'aquí va començar la meva recerca per saber on hi havia el frau. El primer pas va ser anar a parlar amb el botiguer del poble que ens ven el material. Convençudament va negar que ens hagués vengut gat per llebre. I en mostrar-li que el seu anomenat ferro del 10 realment tenia 8mm de diàmetre, va posar la mateixa cara de sorprès que la resta. No entenia res. El nostre projecte es situa en una petita comunitat rural on gairebé tota la mercaderia prové de la ciutat santa de Touba, al centre del país. Així que la següent parada va ser allà. Malauradament pels comerciants de Touba, ells també estaven enganyats. A totes les ferreteries que vaig passar, venien ferro de 8mm de diàmetre com a ferro del 10. Llavors em van comentar que les barres d'acer era un producte importat d'Europa, d'Alemanya deien alguns. I l'entrada del material al país es feia per mar, descarregant-lo únicament al port de Dakar, la capital. En aquell moment però, començaven les meves vacances, i no tenia previst passar per Dakar fins al cap de 15 dies. Així que abans d'anar directament al que podria ser el centre de la qüestió, em vaig dedicar a tafanejar per les ferreteries de les regions de Tambacounda i Casamance, al sud del Senegal.

Com era d'esperar, no vaig trobar novetats sobre la qüestió. Ferreteria rere ferreteria, verificava la discordança entre el nom que li posaven a les barres i el seu diàmetre. Fins a tal punt que vaig arribar a dubtar dels meus coneixements. El millor era esperar que arribés a la capital per aclarir-ho tot. Però encara faltaven dies i la meva intriga anava en augment.

Geogràficament, Senegal té la gran curiositat d'albergar el país més petit de l'Àfrica al seu interior, Gàmbia. Aquest es distribueix des de la costa fins a uns 400km a l'interior en línia recta, tot seguint el curs del riu que porta el mateix nom del país. De tal manera que divideix Senegal gairebé en dos territoris. I aprofitant-se d'aquest fet, fa pagar altes tarifes als camions senegalesos al travessar Gàmbia, per transportar mercaderies cap al sud del país. Fet que porta a continues discussions entre governs d'ambdós països, i tancaments de les seves fronteres freqüentment. Així que amb l'Anna vam decidir fer el trajecte Ziguinchor, la capital de la Casamance, Dakar amb vaixell. Tot un bonic dia de viatge. Arribàvem a la matinada, pels vols de les 7h. Com aquell qui diu, va ser trepitjar Dakar que els meus peus em van portar a la primera ferreteria que van trobar.

Les mateixes barres d'acer, les mateixes grifes importades d'Itàlia, la mateixa pregunta, però aquí sí, hi va haver una diferent resposta. La dona que portava el negoci, una libanesa amb esperit comerciant, em va demanar quin ferro volia. Amablement em va deixar fer les meves comprovacions i, tal com ha de ser, les barres d'acer de diàmetre de 10mm es venien com a ferro del 10, les de 8mm com a ferro del 8 i així successivament. Després vam estar intercanviant unes paraules. Jo li vaig explicar el que havia trobat viatjant pel Senegal. No s'ho podia creure. A Dakar, la capital, la gran metròpolis, i als seus voltants, on hi viu un 40% de la població del país, segurament deu existir algun tipus de control en els materials de construcció. Però perquè fer-ho a la resta del país? Quina pèrdua de temps i diners viatjant amunt i avall.

Així que hi ha algun empresari que es dedica a vendre gat de 8mm cobrant-lo per llebre de 10mm i, fins ara, cap comprador no ha notat la diferència de gust entre la carn d'un i de l'altre.

Per si us ve el cap la pregunta de: “Perquè no compreu les barres d'acer directament a Dakar?” us diré que si disposéssim d'un camió ja ho hauríem fet, però no és el cas.

4 comentaris:

  1. Mare meva! Aquest país és campi qui pugui! No hi ha dret! I t'has adonat d'això, però els altres materials de construcció se'ls fan els controls de qualitat? Aquí en fan al sortir de la fàbrica i al peu de l'obra!

    ResponElimina
  2. Senzillament indignant! Llàstima que no hi hagin mitjans per difondre l'estafa. A saber quants anys porta en funcionament, és bén bé que quan estàs en una rutina, un no es planteja certes coses...

    ResponElimina
  3. Increïble i genial Roger!!!! Ets un detectiu de 1a!!

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Buscant experiències similars a la nostra (estem construint dues escoles a senegal) m'he trobat amb aquest article. En saber això del ferro vaig alertar l'equip d'expatriats, que es trobaven a punt de formigonar els fonaments, amb les armadures ja doblegades i preparades. Efectivament ens han donat gat per llebre, exactament el mateix cas. Per sort, no havien formigonat encara i afegiran més rodons per tenir una resistència equivalent. Gràcies per les teves paraules, que ens han ajudat just a temps! Anna Altemir - Base-A http://base-a-org.blogspot.com

    ResponElimina